Areas de serveis viaris hivernals. L’evolució de l’onada de fred sobre el nostre país posa de manifest, una vegada més, les manques de les àrees de serveis viaris hivernals en les quals han quedat paralitzats més de 11.000 professionals del transport.
Tal com denuncia FETRANSA insistentment cada vegada que es repeteix aquesta situació, moltes de les àrees del nostre país a les quals es relega als transportistes manquen dels mínims serveis per a assegurar l’estada de centenars de persones durant períodes indeterminats de temps.
Ningú té la culpa que se’ns vingui damunt un temporal de neu, però sí que hi ha algú que va fer les coses mal quan es van dissenyar les àrees de serveis viaris hivernals.
Sabem que quan es van construir les citades àrees es van fer inversions per a adequar l’estacionament dels camions en les campes habilitades, i poc hagués costat construir lavabos per als conductors. Entenem que això és un atemptat contra la dignitat dels conductors, que per sobre de tot són persones, i per desgràcia el fet que aquestes àrees no disposin d’un mínim de serveis ens ve a demostrar la imatge que l’administració té del sector.
En els últims temps es diu amb molta freqüència que el transport és un servei essencial, però fa falta un reconeixement a base de fets que ésto és així.
Sense accés a serveis, banys i menjador, moltes d’aquestes zones es converteixen en descampats on s’abandona a la seva sort als transportistes en períodes de temps que oscil·lar segons l’evolució de la climatologia. En aquesta ocasió, fins a 72 hores.
FETRANSA entén i valora de forma adequada la decisió del Ministeri que fa prevaler la seguretat de la circulació amb aquesta mesura davant situacions extremadament adverses, però reclama, igual que ja ho va fer durant l’anterior onada de fred, instal·lacions dignes amb serveis adequats que evitin situacions com les viscudes aquests últims dies.
La durada indeterminada d’aquests episodis de fred intens, genera a més situacions complexes de predir en la logística del transport, per la qual cosa aquestes àrees deurien, necessàriament, d’estar dotades (durant el seu període d’ús) d’uns serveis mínims que garanteixin l’atenció de les persones allí retingudes.
