Fetransa expressa el seu profund malestar pels recents greuges al transportista

Greuges al transportista. En tan sols unes setmanes, el sector ha passat dels titulars i els aplaudiments a la ignorància i l’oblit. Aquesta sensació, compartida per gran part dels professionals i les organitzacions del transport, respon a una realitat en la qual dia a dia, veiem com s’acumulen els desvergonyiments  i els problemes afegits a una situació, ja de per si mateix, precària.

Per a Fetransa la complexa i sacrificada labor que vénen desenvolupant els transportistes des de l’inici de l’estat d’alarma, no es correspon en absolut amb l’actitud i el posicionament de l’administració i els carregadors que en tan sols unes setmanes han recuperat la seva habitual posició de menystinc al sector.

Fetransa ha denunciat en aquestes setmanes els greuges al transportista que es produeixen amb cada nova situació, sent, en l’actualitat ja, nombrosos els desvergonyiments i ninguneos que porten a aquesta organització a cridar l’atenció de l’opinió pública sobre l’autèntica realitat que viu un sector ara com ara, castigat i abandonat a la seva sort.

Vàries són les situacions que ho testifiquen;

Des de l’inici de l’estat d’alarma, el Comitè Nacional de Transports ha vingut denunciant que en els principals centres de càrrega es continua obligant els conductors a realitzar les labors de càrrega i descàrrega. En aquest sentit, amb l’objectiu d’evitar la transmissió del virus, el CNTC va sol·licitar al Ministeri de Transports que fos prohibit per Llei, perquè després de diverses setmanes i nombroses denúncies de transportistes, es va constatar que era una situació generalitzada. Per a justificar la seva posició de suport a l’altra part implicada, el Ministeri es va  excusar en la casuística. Una part s’estalvia milers de llocs de treball, mentre els altres (la part més feble), ens veiem obligats a fer un treball pel qual no cobrem i que pot implicar-nos greus problemes de salut.

Unes altres greuges al transportista són l’eliminació de les bonificacions en l’AP-7 i AP-2. Autopistes, empresa filial de Abertis i concessionària d’AP7 i AP2, va eliminar els descomptes que venien aplicant als vehicles pesants i que arribaven fins al 50%  en els trams, Altafulla – Vilafranca i Maçanet – La Jonquera en l’AP7 i el tram Borges Blanques – El Plà de Santamaría en l’AP2.

Segons la pròpia concessionària, el motiu pel qual es van deixar d’aplicar aquestes bonificacions és que la DGT va eliminar al seu torn les restriccions al trànsit pesat de les carreteres nacionals N340, N2 i N240 que transcorren en paral·lel, per a facilitar la mobilitat del transport de mercaderies durant l’Estat d’Alarma. S’ha volgut premiar a les concessionàries penalitzant al transportista i s’ha fet amb nocturnitat i traïdoria, argumentant-lo a més  sobre la base de normes que no estan en vigor. Un altre nou desvergonyiment amb mateixa resolució un guanyador i el mateix perdedor.

El passat 15 de Maig el Ministeri de Sanitat va emetre una a Ordre  ministerial de mesures especials per a la Inspecció Tècnica de Vehicles, aquesta ordre estableix, que «es prendrà com a referència la data de validesa que consti en la targeta ITV i no computarà, en cap cas, la pròrroga dels certificats concedida a conseqüència de l’Estat d’Alarma i de les seves pròrrogues successives». Per al cas dels vehicles de més de 10 anys, això ve a significar l’obligació de passar la inspecció dues vegades seguides, amb el corresponent desemborsament per duplicat. Qui gana de nou?.

Per si no fos prou, llegim en la premsa que la Comunitat Foral de Navarra pretén imposar peatges en 5 carreteres no concesionadas(N-121,A-10,A-15, A-68,A-1), la qual cosa els permetrà recaptar 45 Milions a l’any per allò de qui contamina paga. No oblidem que anualment reben del transport prop de 275 Milions d’euros que haurien de ser destinats al manteniment de carreteres i ni tan sols l’han utilitzat íntegrament. El desvergonyiment és tremend.

De la sensació d’orgull pel deure compliment i, del reconeixement social, de les primeres setmanes, hem passat al  cansament i malestar pels insistents greuges al sector. Potser és aquest el punt d’inflexió a partir del qual aconseguim dignificar la nostra professió i posar-la a l’altura dels seus mèrits. El sector necessita un canvi de paradigma en les seves  relacions amb  administració i carregadors, això és bastant clar. Més clar fins i tot és que aquest canvi l’haurem de provocar nosaltres, si no volem que milers de companys es quedin pel camí.

En aquest moment, en el qual el sector se sent agraviat i menystingut, la pilota està en la teulada del Ministre Ábalos, al qual esperem traslladar aquests aspectes entro molts altres .Ens guanyem l’apel·latiu de servei essencial, però arriba el moment de descobrir si realment, després d’aquest apel·latiu, existia un autentico convenciment o simplement una manipulació amb la qual enganyar a milers de famílies.